← Cursos Inici Gramàtica Quiz Flashcards Exàmens Redacció

Gramàtica Catalana

Regles i exemples per al nivell C1

1Accentuació 2Apostrofació 3Pronoms febles 4Verbs irregulars 5B / V 6Plurals i femenins 7Preposicions 8Connectors textuals 9Castellanismes 10Registre formal
1

Accentuació Accent obert vs tancat, regles i excepcions

Accent obert (`) vs tancat (´)

En català hi ha dos tipus d'accent gràfic que marquen la pronúncia de les vocals e i o:

  • Accent obert (`) — indica que la vocal es pronuncia oberta: è [ε], ò [&open;] (en castellà: sonido más abierto, como la "e" de "perro")
  • Accent tancat (´) — indica que la vocal es pronuncia tancada: é [e], ó [o] (en castellà: sonido más cerrado, como la "o" de "oro")
  • La vocal a sempre porta accent obert: à
  • Les vocals i, u sempre porten accent tancat: í, ú

Regles segons el tipus de paraula

Paraules agudes (acento en la última sílaba): s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
Exemples: cafè, també, canció, comú
Paraules planes (acento en la penúltima sílaba): s'accentuen si no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
Exemples: fàcil, càrrec, túnel
Paraules esdrúixoles (acento en la antepenúltima sílaba): s'accentuen sempre.
Exemples: música, gràcia, tècnica, hòstia

Exemples amb accent obert

cafè, anglès, però, allò, quèsempre obert en -è, -ès, -ò

Exemples amb accent tancat

també, vós, comú, matítancat en -é, -ó

Confusions habituals (e oberta vs tancada)

Accent obert (`)Accent tancat (´)
cafè, anglès, què, règim, perquè, interèstambé, féu, préssec, després, església
però, allò, tòrax, fòrum, òbvi, repòsacció, donació, ós, vós
Regla pràctica: La majoria de paraules acabades en i -ès porten accent obert (cafè, anglès, interès, francès). L'accent tancat (´) s'usa sobretot en paraules com també, després, església, préssec. Quan dubtes, pensa en la pronúncia: si la boca s'obre més (com la "e" de "mel"), és obert (è). Si la boca es tanca més (com la "e" de "preu"), és tancat (é).
Trampa d'examen
La paraula perquè porta accent obert (è), no tancat. Molts l'escriuen malament com *perqué*.
No confongueu: perquè (conjunció, una paraula) vs per què (interrogatiu, dues paraules: Per què no véns?).
Atenció amb: què (accent obert, interrogatiu) vs que (sense accent, conjunció).
2

Apostrofació i contraccions L', d', contraccions al/del/pel

L'article: quan s'apostrofa?

Regla general: L'article el i la s'apostrofen davant de vocal o h: l'home, l'arbre, l'escola.

Excepcions amb l'article femení la

NO s'apostrofa la davant de i/u àtones (no acentuades):

la universitat (la "u" és àtona)
la idea (la «i» és àtona, per tant NO s'apostrofa mai)
l'universitat — incorrecte! La u és àtona.

s'apostrofa la davant de i/u tòniques (acentuades):

l'única (la "ú" és tònica)
l'illa (la "i" és tònica)

Noms propis: SEMPRE s'apostrofen

Excepció important: Els noms propis de persona sempre s'apostrofen, encara que comencin per i/u àtona. La regla de la i/u àtona només s'aplica als noms comuns.
l'Isabel (nom propi → sempre s'apostrofa, tot i que la «i» és àtona)
l'Ignasi (nom propi → sempre s'apostrofa)
l'Úrsula (nom propi → sempre s'apostrofa)
l'Anna, l'Enric, l'Oriol

Però amb noms comuns:

l'universitat — incorrecte (nom comú + u àtona → la universitat)
l'idea — incorrecte (nom comú + i àtona → la idea)
Trampa d'examen
Pregunta clàssica: «la Isabel o l'Isabel?»l'Isabel, perquè els noms propis sempre s'apostrofen.
Compara: l'Isabel (nom propi, SÍ) vs la idea (nom comú, NO, perquè la i és àtona).

Davant de h

l'hora, l'home, l'herba — s'apostrofa sempre davant de h

Preposició de

d' davant de vocal o h: d'aquí, d'hora, d'un.

Contraccions obligatòries

Preposició + articleContraccióExemple
a + elalVaig al mercat.
de + eldelEl llibre del professor.
per + elpelPassejar pel carrer.
per + elspelsPels carrers del barri.
ca + elcalVaig a cal metge. (a casa del metge)
Les contraccions al, del, pel mai s'apostrofen: no existeix *a l', *de l'. Es fa: a l'escola (preposició a + article apostrofat l'), que no és una contracció.
Trampa d'examen
la host vs l'host: les paraules que comencen per h aspirada en cultismes de vegades generen dubtes, però en català estàndard sempre s'apostrofa davant de h.
la una (hora) NO s'apostrofa (excepció tradicional amb el numeral «una»). Però l'única SÍ perquè ú és tònica.
3

Pronoms febles En, hi, ho i combinacions

El sistema en / hi / ho

Els pronoms febles són un dels aspectes més complexos del català. Els tres pronoms clau que no existeixen en castellà:

PronomFuncióExemple
enSubstitueix complements amb de, partitius, quantitatsTens pa? — Sí, en tinc. (= de pa)
hiSubstitueix complements de lloc, complements amb a/enVas a Barcelona? — Sí, hi vaig. (= a Barcelona)
hoSubstitueix oracions senceres, atributs neutresSaps que vindran? — Sí, ho sé. (= que vindran)

Usos detallats d'en

  • Partitiu: Vols galetes? — Sí, en vull tres.
  • Complement amb de: Parles de política? — No, no en parlo.
  • Procedència: Vens del cinema? — Sí, en vinc.

Usos detallats d'hi

  • Lloc (destinació/situació): Ets a casa? — Sí, hi sóc.
  • Complement amb a/en/amb: Penses en ella? — Sí, hi penso.
  • Amb haver-hi: Hi ha molts problemes.

Ordre de combinació dels pronoms

Ordre davant del verb: se + 2a persona (et/us) + li/els + el/la/els/les/ho + en/hi
Mnemotècnia: SE TE LI EL EN HI
CombinacióResultatExemple
li + ell'hiL'hi dono. (= li dono el llibre)
li + lala hiLa hi dono. (= li dono la carta)
li + elsels hiEls hi dono. (= li dono els llibres)
li + enli'nLi'n dono tres. (= li dono tres [coses])
li + holi hoLi ho diré. (= li diré això)
els + elels elEls el dono. (= els dono el llibre)
els + enels enEls en dono tres.
se + ense'nSe'n va. (= se'n va d'aquí)

Posició: davant o darrere del verb

Davant (formes conjugades): Li ho diré demà.
Darrere (infinitiu, gerundi, imperatiu): Dir-li-ho, dient-li-ho, digues-li-ho.
Trampa d'examen
No confongueu en (partitiu) amb hi (locatiu). Pregunteu-vos: la frase original porta de? → en. Porta a/en (lloc)? → hi.
Error comú: Me'n vaig (correcte!) vs *"M'hi vaig" (incorrecte per a anar-se'n).
Amb l'imperatiu negatiu: No li ho diguis (pronoms davant, com en formes conjugades).
4

Verbs irregulars Conjugacions essencials per al C1

Present d'indicatiu

serhaverferdir
josóchefaigdic
tuetshasfasdius
ell/aéshafadiu
nosaltressomhem/havemfemdiem
vosaltressouheu/haveufeudieu
ells/essónhanfandiuen
veurepodervolersaber
joveigpucvull
tuveuspotsvolssaps
ell/aveupotvolsap
nosaltresveiempodemvolemsabem
vosaltresveieupodeuvoleusabeu
ells/esveuenpodenvolensaben

Passat simple (pretèrit perfet simple)

serhaverferdir
jofuihaguífiudiguí
tuforeshagueresferesdigueres
ell/afouhaguéféudigué
nosaltresfóremhaguéremféremdiguérem
vosaltresfóreuhaguéreuféreudiguéreu
ells/esforenhaguerenferendigueren

Participis

InfinitiuParticipiNota
serestat / sigutAmbdós acceptats
haverhagut
ferfet
dirdit
veurevistNo *"veut"
poderpogut
volervolgut
sabersabut

Present de subjuntiu

serhaverferdir
josiguihagifacidigui
tusiguishagisfacisdiguis
ell/asiguihagifacidigui
nosaltressiguemhàgimfacemdiguem
vosaltressigueuhàgiufaceudigueu
ells/essiguinhaginfacindiguin
veurepodervolersaber
jovegipuguivulguisàpiga
tuvegispuguisvulguissàpigues
ell/avegipuguivulguisàpiga
nosaltresvegempuguemvulguemsapiguem
vosaltresvegeupugueuvulgueusapigueu
ells/esveginpuguinvulguinsàpiguen
Trampa d'examen
ser: el subjuntiu és sigui, no *"siga" (forma dialectal).
veure: el participi és vist, no *"veut" ni *"vist" amb accent.
haver: hem és normatiu, havem és vàlid però menys formal. En canvi, al subjuntiu hàgim porta accent obert!
No confongueu (saber, jo) amb se (pronom reflexiu).
5

B / V Regles de distribució i paraules clau

Regles bàsiques

B s'escriu:
• Davant de r o l: bra, bla, abrirobrir, amable, braç
• Després de m: tomb, amba, combinar, embolicar
V s'escriu:
• Després de n: canviar, enviar, convidar, inventar
• En moltes paraules que en castellà també porten v: veure, viure, vendre

Paraules clau (diferent del castellà)

CatalàCastellàNota
beurebeberB en ambdós
veureverV en ambdós
governgobiernoV en ambdós
canviarcambiarV en català, B en castellà!
treballtrabajoB en ambdós
arribarllegarB en català (diferent arrel)
provarprobarV en català, B en castellà!
mouremoverSense B ni V visibles, però: moviment
deuredeberSense B ni V, però: devia (amb V)
rebrerecibirB davant R

Famílies de paraules

Fixeu-vos com la mateixa arrel manté la B o V:

  • V: viure → vivent, vivenda, vivència, reviure
  • V: govern → governar, governant, governamental
  • B: treball → treballar, treballador, treballós
  • V: canvi → canviar, intercanvi, intercanviar
Trampa d'examen
canviar (amb V) vs cambiar (castellà amb B): és un error molt comú escriure *"cambiar" en català.
provar (amb V) vs probar (castellà amb B): un altre clàssic.
Recorda: després de n sempre v → enviar, convidar, inventar.
6

Plurals i femenins Regles regulars, irregulars i excepcions

Formació del plural: regles regulars

Regla general: s'afegeix -s al singular: gat → gats, casa → cases

Plurals especials: -os

Les paraules que acaben en certs grups consonàntics afegeixen -os:

FinalSingularPlural
-scboscboscos
-stgustgustos
-xttexttextos
braçbraços
Atenció: no totes les paraules en -st fan -stos. Algunes fan -sts: cost → costs (però gust → gustos). Consulteu el diccionari en cas de dubte.

Masculins acabats en -a

En català, hi ha paraules masculines que acaben en -a (no existeix en castellà):

  • el problema → els problemes
  • el tema → els temes
  • el sistema → els sistemes
  • el programa → els programes
  • el dia → els dies
  • el mapa → els mapes
  • el poeta → els poetes
El plural dels masculins en -a canvia la -a per -es: el problema → els problemes

Femenins irregulars

MasculíFemeníNota
actoractriuNo *"actora"
reireina
heroiheroïnaAmb dièresi
gallgallina
asesomeraArrel diferent!
homedonaArrel diferent
cavalleugaArrel diferent
gendrenoraArrel diferent

Adjectius: formació del femení

  • -e → -a: ample → ampla
  • Consonant → + -a: alt → alta, fort → forta
  • Invariables (mateixa forma): amable, intel·ligent, feliç, gran
Trampa d'examen
el/els problema/problemes: sempre masculí en català (igual que en castellà). Però atenció: el plural canvia -a per -es, no afegeix -s.
actriu (no *"actora"): forma irregular que cal memoritzar.
bosc → boscos (no *"boscs"): el grup -sc exigeix el plural en -os.
7

Preposicions Per/per a, a/en, amb

Per vs Per a

Per = causa, motiu, agent, mitjà, lloc de pas (equivale a "por" en castellà).
Per a = finalitat, destinatari (equivale a "para" en castellà).
ÚsPreposicióExemple
CausaperHo faig per necessitat.
Agent (passiva)perEl llibre va ser escrit per l'autor.
MitjàperT'ho envio per correu.
Lloc de pasperPassem per Girona.
Finalitat + infinitiuper o per aEstudia per aprovar. / Estudia per a aprovar. (les dues correctes)
Finalitat + nom/pronomper aAixò és per a tu. / Un regal per a la Maria.
Treballo per viure. (causa/motiu: trabajo porque necesito vivir)
Treballo per a millorar. (finalitat: trabajo para mejorar)
Treballo per millorar. (finalitat: també acceptat davant d'infinitiu segons la GIEC 2016)
Davant d'infinitiu: la GIEC (2016) accepta tant per com per a davant d'infinitiu per expressar finalitat. La distinció clau és davant de noms i pronoms: cal usar per a per a la finalitat/destinatari (per a tu, per a la feina) i per per a la causa (per necessitat).

A vs En (localització)

PreposicióÚsExemple
aDirecció, destinacióVaig a Barcelona.
aSituació (amb noms propis de lloc)Visc a Catalunya.
enSituació dins d'un espai tancatSóc en una reunió.
enMitjà de transport tancatViatjo en tren.
aMitjà de transport obertVaig a peu / a cavall.

Amb (companyia i instrument)

Amb = companyia i instrument (engloba "con" del castellà).
En català, amb mai es pot substituir per *"en" per a la companyia.
Vinc amb la Maria.
Ho tallo amb un ganivet.
Vinc en la Maria. (castellanisme: *"con la María" → *"en")
Trampa d'examen
per a + pronom personal: per a mi, per a tu, per a ell (finalitat/destinatari). No confongueu amb per mi (= a causa de mi).
en vs a: "sóc a casa" (lloc habitual, sense article) vs "sóc en una casa" (dins d'un espai concret). Quan dubtes: a per a llocs geogràfics, en per a espais tancats genèrics.
8

Connectors textuals Organitzadors del discurs per funció

Taula de connectors per funció

FuncióConnectors
Addició
(adición)
a més (a més), també, així mateix, d'altra banda, encara més, no solament... sinó també, tant... com, igualment, a més a més
Contrast
(contraste)
però, tanmateix, no obstant això, malgrat que, tot i que, en canvi, ara bé, amb tot, contràriament, d'altra banda, si bé, nogensmenys
Causa
(causa)
perquè, ja que, atès que, com que, a causa de, gràcies a, pel fet que, car, puix que, vist que
Conseqüència
(consecuencia)
per tant, doncs, en conseqüència, així doncs, de manera que, consegüentment, per consegüent, per això, per aquesta raó
Finalitat
(finalidad)
per tal que, a fi que, per tal de, amb l'objectiu de, amb la intenció de, perquè + subjuntiu, a fi de
Ordre / seqüència
(orden)
en primer lloc, en segon lloc, per començar, tot seguit, a continuació, finalment, per acabar, d'entrada, d'antuvi
Exemplificació
(ejemplificación)
per exemple, com ara, és a dir, en concret, concretament, posem per cas, a tall d'exemple
Resum / conclusió
(resumen)
en resum, en definitiva, en conclusió, al capdavall, fet i fet, comptat i debatut, tot plegat, en síntesi, breument
Condició
(condición)
si, en cas que, sempre que, amb la condició que, posat que, a condició que, llevat que, tret que
Temporals
(temporales)
quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, tan bon punt, tot just, d'ençà que

Connectors de registre formal (C1)

Per distingir-vos en l'examen, useu connectors de registre alt:

  • nogensmenys (= no obstant) — molt formal
  • d'antuvi (= d'entrada, de primer) — literari
  • car (= perquè, ja que) — registre elevat
  • puix que (= ja que) — formal/arcaic
  • comptat i debatut (= al final, teniendo todo en cuenta)
  • fet i fet (= al cap i a la fi, en realidad)
Tot i que la proposta era interessant, tanmateix no la van acceptar, atès que el pressupost era insuficient.
D'entrada, cal analitzar la situació; tot seguit, proposarem solucions i, finalment, establirem un calendari.
Trampa d'examen
"perquè" pot ser causal (indicatiu) o final (subjuntiu):
• Causal: Ho faig perquè m'agrada. (porque me gusta)
• Final: Ho faig perquè tothom ho sàpiga. (para que todos lo sepan)
No confongueu "sinó" (conjunció adversativa) amb "si no" (condicional negativa): No és blau, sinó verd vs Si no véns, marxarem.
9

Castellanismes Errors freqüents per interferència del castellà

Taula d'errors freqüents

IncorrecteCorrecteExplicació
*lo importantel que és important / allò importantNo existeix l'article neutre "lo" en català
*disfrutargaudir, fruirCastellanisme pur
*entoncesaleshores, llavors, doncsCastellanisme
*desdedes deSempre dues paraules en català
*hastafins a, finsCastellanisme
*buenobé, doncsInterjeccions castellanes
*cumplircomplirFalsa adaptació
*apoyardonar suport, secundar, avalarCastellanisme
*asignaturaassignaturaOrtografia: doble s
*tindretenirForma dialectal/castellanisme
*cualquier cosaqualsevol cosa"Qualsevol cosa" és la forma correcta en català
*a lo millorpotser, tal vegadaCalc del castellà "a lo mejor"
*donar-se compteadonar-seCalc de "darse cuenta"
*tenir quehaver deObligació: "haver de" + infinitiu
*en quant apel que fa a, quant aCalc de "en cuanto a"
*degut aa causa de, atès queCalc de "debido a"
*ademésa més, a més a mésCastellanisme directe

L'article neutre "lo": NO existeix en català

Regla fonamental: El català no té article neutre. En comptes de "lo" + adjectiu, useu:
el que és + adjectiu: el que és important
allò + adjectiu: allò important (més formal)
la cosa + adjectiu: la cosa important
El que és millor d'aquesta ciutat és el clima.
*Lo millor d'aquesta ciutat és el clima.

Expressions catalanes genuïnes

Expressions pròpies del català que sovint es substitueixen per castellanismes:

  • adonar-se (no *donar-se compte) = darse cuenta
  • haver de + inf. (no *tenir que) = tener que
  • caldre (preferible a «fer falta» en registre formal) = hacer falta
  • endreçar (no *arreglar) = ordenar
  • enraonar (no *charlar) = charlar
  • estalviar (no *ahorrar) = ahorrar
  • acomiadar (no *despedir) = despedir
Trampa d'examen
Els castellanismes són la font d'errors més penalitzada a l'examen C1. Atenció especial a:
*"lo": mai com a article neutre.
*"tenir que": sempre haver de.
*"donar-se compte": sempre adonar-se.
*"disfrutar": sempre gaudir o fruir.
*"desde": sempre des de (dues paraules).
10

Registre formal Vostè, fórmules de cortesia i vocabulari formal

Vostè / Vostès

Vostè (usted) i vostès (ustedes) s'usen amb la 3a persona del verb, igual que en castellà.
En català formal, vostè és obligatori en textos administratius, cartes formals i situacions de cortesia.
Vostè pot presentar la sol·licitud fins al dia 30.
Vostès tenen dret a reclamar.
*Tu pots presentar la sol·licitud... (barreja de registres)

Fórmules de cortesia en cartes formals

FuncióFórmula
EncapçalamentDistingit senyor / Distingida senyora,
EncapçalamentBenvolgut senyor / Benvolguda senyora,
Encapçalament genèricA qui correspongui,
Motiu de la cartaEm dirigeixo a vostè per tal de...
Motiu de la cartaEl motiu d'aquesta carta és...
Sol·licitarLi agrairia que... + subjuntiu
Sol·licitarTinc l'honor de sol·licitar...
AgraïmentLi agraeixo per endavant la seva atenció.
ComiatAtentament, / Cordialment, / Ben cordialment,
Comiat formalAprofito l'avinentesa per saludar-lo/la atentament.
Comiat formalResto a la seva disposició per a qualsevol aclariment.

Vocabulari formal vs informal

Informal / Col·loquialFormal / EstàndardCastellà
fer servirutilitzar, emprarutilizar
dirmanifestar, indicar, assenyalarindicar, señalar
demanarsol·licitar, requerirsolicitar
donarlliurar, proporcionar, facilitarentregar, facilitar
arreglarresoldre, solucionarresolver
acabarfinalitzar, conclourefinalizar
treureobtenir, aconseguirobtener
posarestablir, instaurar, fixarestablecer
canviarmodificar, alterarmodificar
moltconsiderablement, notablementconsiderablemente
de seguidaimmediatament, tot seguitinmediatamente
parlar detractar sobre, versar sobretratar sobre

Estructures formals per a la redacció C1

  • Impersonal: Cal destacar que... / S'ha de tenir en compte que... / Convé assenyalar que...
  • Passiva reflexa: S'han analitzat els resultats. / Es proposa una solució.
  • Perífrasis modal d'obligació: Cal + infinitiu / S'ha de + infinitiu (no *"es necessita")
  • Oracions subordinades: Atès que... / Pel fet que... / En la mesura que...
Consell per a l'examen: en la redacció del C1, alterneu entre vocabulari formal i connectors de registre alt. No repetiu el mateix connector (per exemple, no useu "però" tres vegades: alterneu amb tanmateix, no obstant això, ara bé).
Trampa d'examen
"Estimat/da" no és adequat per a cartes formals administratives. Useu "Distingit/da" o "Benvolgut/da".
"Atentament" és el comiat formal estàndard; "Salutacions" sols és per a comunicacions menys formals.
En textos formals, eviteu contraccions col·loquials i formes dialectals. Useu sempre les formes normatives: nosaltres (no *"naltros"), aquest (no *"aques").